Qui no recorda aquest berenar que consistia en un panet tipus "bollicao" però sense farcit, acompanyat de la seva xocolatina i el seu cromo?
La veritat es que estava molt bo, mos de pa i mos de xocolata. Un combinat molt senzill (al cap i a la fi era el tradicional pa amb xocolata) que triomfava entre la canalla.
Llépols nostàlgics, no us agradaria tornar a tastar la desapareguda Mi merienda?
4 comentaris:
Jo era dels que menjava Mi Merienda. Me'ls comprava ma mare a les paradetes del Mercadillo de Ferreries, així com els Tigreton, els Pantera Rosa i, els meus preferits, els pastelitos de Tarzan amb nino en miniatura d'animals. Viva Mi Merienda y abajo el Bollycao!
Hola Gustau! Moltes gràcies per visitar el meu nou bloc que tot just comença. A mi també m'encantava Mi merienda, però com per desgràcia ja no està, la Pantera Rosa segueix sent la meva debilitat!
Hola; siempre se recuerda solo lo bueno de los tiempos pasados lo malo se olvida, por eso yo siempre digo que los tiempos no son ni malos ni mejores solo diferentes.
Por cierto yo merendaba pastelitos de la Pantera rosa ¿sera por eso que...? jeje.
Era un dels meus berenars preferits!!!!!
Publica un comentari a l'entrada