Enyorança.
Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar.
Havent superat el meu primer quart de segle de vida, de tant en tant m'envaeixen records d'altres temps. Temps de jocs, riures, berenars. Temps on tot eren aventures. Afloren emocions quan una imatge desperta els teus records de quan eres un nen.
Vull obrir la meva capsa d'antics tresors per compartir-los amb vosaltres i emocionar-nos junts al recordar aquella sèrie de dibuixos que vèiem tots els dies mentre berenàvem, o a aquell joc amb què passàvem hores.
Us dono la benvinguda al meu blog on plegats, recordarem temps millors.
Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar.
Havent superat el meu primer quart de segle de vida, de tant en tant m'envaeixen records d'altres temps. Temps de jocs, riures, berenars. Temps on tot eren aventures. Afloren emocions quan una imatge desperta els teus records de quan eres un nen.
Vull obrir la meva capsa d'antics tresors per compartir-los amb vosaltres i emocionar-nos junts al recordar aquella sèrie de dibuixos que vèiem tots els dies mentre berenàvem, o a aquell joc amb què passàvem hores.
Us dono la benvinguda al meu blog on plegats, recordarem temps millors.
1 comentaris:
Enyorança, no gracias! Lo bueno es esplicar anecdotas y sucesos para poder demostrarnos que hemos vivido una vida llena de pequeñas cosas importantes que nos han ayudado a evolucionar y a llegar a cumplir un año más.
Vivir de recuerdos no es sano, pero si recordarlos.
Publica un comentari a l'entrada