Per obrir boca, "Mi merienda"

Qui no recorda aquest berenar que consistia en un panet tipus "bollicao" però sense farcit, acompanyat de la seva xocolatina i el seu cromo?

La veritat es que estava molt bo, mos de pa i mos de xocolata. Un combinat molt senzill (al cap i a la fi era el tradicional pa amb xocolata) que triomfava entre la canalla.

Llépols nostàlgics, no us agradaria tornar a tastar la desapareguda Mi merienda?

Nostàlgia

Enyorança.
Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar.

Havent superat el meu primer quart de segle de vida, de tant en tant m'envaeixen records d'altres temps. Temps de jocs, riures, berenars. Temps on tot eren aventures. Afloren emocions quan una imatge desperta els teus records de quan eres un nen.

Vull obrir la meva capsa d'antics tresors per compartir-los amb vosaltres i emocionar-nos junts al recordar aquella sèrie de dibuixos que vèiem tots els dies mentre berenàvem, o a aquell joc amb què passàvem hores.

Us dono la benvinguda al meu blog on plegats, recordarem temps millors.